escut la llanaAla llana aquesta filà ningú no discuteix el protagonisme total en la fundació de la Festa de Moros i Cristians. El fet que Miguel Morató Gisbert ( propulsor de les Festes de Moros i Cristians de Callosa i primer capità moro de les festes amb la filà La Llana) i son pare Pelegrín Morató foren llaneros a Alcoi marca la importància de fla filà a Callosa. El primer capità moro de 1861 trau en processó, vestit de llanero, a la Mare de Déu el 1860. Eixe detall estableix una relació especial entre la filà  de La Llana i la festa, que es manté fins a l’actualitat.

La Llana és la representant del bàndol moro en els inicis de la festa. També és d’origen alcoià i es manté fins a l’actualitat amb algunes transformacions. El seu disseny està inspirat en la indumentària que van veure a Màlaga uns comerciants alcoians. Sempre s’han mantingut els mateixos colors, malgrat les variacions tant a Alcoi com a Callosa. El vestit de La Llana per a les festes de Callosa està format per pantaló groc, faixa verda, jupetí roig decorat amb motius vegetals en negre (tant a la part que cau al pit com a l’esquena, on es reprodueix el símbol de La Llana), camisa blau marí i sabates blanques o grogues. Aquest vestit es va convertir en la indumentaria de l’ambaixador.

grupo

Al llarg de la història algunes parts s’han mangingut inalterables, mentre que altres s’han modificat. La camisa va presentar un canvi de tela (ras) i de color: s’hi va afegir una tira de flocs per cada màniga i el resultat va ser una desnaturalització del seu blau fosc originari. Un altre canvi destacable va ser la substitució de la manta per una capa i el canvi del turbant, alhora que s’hi van afegir alguns complements com la llança i altres. Aquesta modificació que s’ha vist com una cosa natural en algunes poblacions com Alcoi, exceptuant El Cordó, va costar la divisió de la Filà Llana de Callosa. Els de la capa per un costat i els de la manta per l’altre. A la capa van seguir altres canvis com la llança que substitueix l’arcabús, el turbant amb caiguda que substitueix el redolí i l’aparició d’alguns complements de metall. Aquesta divisió interna per monopolitzar el nom de la Filà La Lllana, va provocar la creació d’una nova filà anomenada els Moros d’Algar, dins la tradició recent de fonamentar el nom de filaes associant-ho a algun tret de la geografia del municipi, paral·lels als Moros de Bèrnia d’Altea o els Mascarats de Calp.