Història de les Festes de Callosa

La festa de Callosa és el segón diumenge d´Octubre, a la Mare de Déu de les Injúries, que és sobrenom que li donen a la Verge del Remei.

Els moros i cristians apareixen en Callosa l’any 1860 i foren fets a imitación dels d’Alcoi. Feren Dos filades de cristians i dos mores.

Hi havia també 12 cavallets de cartó a estil dels d’Alcoi, anant amb ells altres tants fadrins Els capitans es feren en 1961. El capità tenia un escuder que li donava l’arcabuç carregat i aquell tirava

Les  filaes han crescut des d’aquell temps, desapareixent-ne d’elles i fent-ne altres noves. Els xics tenen molta afició a vestir-se de moros.

Les filades que hui hi ha son: Cristianes; contrabandisties, xambergos, bascs, asturians, esquadró i muntanyesos. Moros; moros de la llana, granadins, cordó, abenserrages, i ``ligeros``. En casdascuna hi ha d’haver 15 socis al menys.

S’anuncien les festes eixint filades de moros i cristians, amb l’alcalde i majorals , voltant pel poble el matí del día de Sant Jaume, acompanyats de la música.

La setmana abans d’elles es diu setmana de festes, i en ella fan tot allò que és necessari, començant el dilluns a fer les casetes de la fira, amb fustes propietat dels festers, els quals arrepleguen el producte dels sitis, i amb ells atenen a les despeses que es fan; el dimecres fan castell a la plaça de l’església, amb la fusta que és també propietat dels festers. El majorals comencen divendres a ficar les banderetes de paper als carrers de la volta de la processó, de paret a paret, fent zig-zag.

El dissapte no treballa ningú, llevant de les dònes, les quals batallen amb la pasta del pa socarrat. En punt de migdia voltegen les campanes, boten davant l’església 12 morterets ( que així diuen, en altres parts mascléts), i els dolçainers ixen de davant la casa consistorial tocant, i fan un passacarrer per tot el poble, seguint-los tots els xiquets.

A la vesprada, després de dinar, van molts a esperar les músiques forasteres que s´han llogat per a les festes; n´hi ha una per cada dues o tres filades. Els músics s’hostegen en casa dels festers.

Al toc de l´Avemaria tornen les dolçaines a voltar el poble tocant.

En tota eixa setmana els xics s´alcen a les cinc del matí i s´ajunten per jugar en els carrerons de les casetes de la fira a vore quan arriben els firers; quan senten soroll de carro, abans, i hui de camió, acudixen en quadrilla cantant: fireeeros, pandeeeros, sí que son, no son, sí que son.

A les set de la nit és l’arrancà de les músiques. Totes les que hi són s’ajunten a la plaça davant la Casa Ajuntament: la del poble, que és la música dels majorals, comença per tocar un passadoble i arranca cap avall, anant davant d’ella l’alcalde, regidors i convidats, i donen volta pel poble. Uns lluminers de petroli encesos els acompanyen. Doncs, i de la mateixa manera arranquen la del capità cristià, banderado cristià, capità moro i banderado moro.

És un acte al qual acudix molta gent, per vore-ho.

A les deu voltegen les campanes: es reunixen totes les músiques a la mateixa plaça i d´allí tocant passadobles devallen a la del convent i es fa la revetla, tocant primer la del poble i seguint les demés per l’ordre que és dit. A la revetla va casi tot el poble i l’acaben devers la una del matí.

Mentre uns estan a la revetla, els altres que són devots en l’església del Convent canten els gojos de la Mare de Déu de les Injúries.

Diumenge a les tres del matí es toca diana per despertar als festers. A l’Avemaria, vol de campanes, morterets i volta de dolçainers: es diu la despertà``.

Texte copiat de l´original (SALVÀ I BALLESTER, A. (1958): ``Bosqueig històric i bibliogràfic de les festes de Moros i Cristians``, Instituto de Estudios Alicantinos, Diputació Provincial de Alicante, pàg, 133-135).