Història de les Festes de Callosa d’en Sarrià

La festa de Callosa és el segón diumenge d´Octubre, en honor a la Mare de Déu de les Injúries, que és sobrenom que li donen a la Verge del Remei.

Els moros i cristians apareixen en Callosa l’any 1860 i foren fets a imitación dels d’Alcoi. Feren Dos filades de cristians i dos mores.

escuadra negres a Callosa
Hi havia també 12 cavallets de cartó a estil dels d’Alcoi, anant amb ells altres tants fadrins Els capitans es feren en 1961. El capità tenia un escuder que li donava l’arcabuç carregat i aquell tirava.

Les  filaes han crescut des d’aquell temps, desapareixent-ne d’elles i fent-ne altres noves. Els xics tenen molta afició a vestir-se de moros.

Les filades que hui hi ha son: Cristianes; contrabandisties, xambergos, bascs, asturians, esquadró i muntanyesos. Moros; moros de la llana, granadins, cordó, abenserrages, i “ligeros“. En casdascuna hi ha d’haver 15 socis al menys.

S’anuncien les festes eixint filades de moros i cristians, amb l’alcalde i majorals , voltant pel poble el matí del día de Sant Jaume, acompanyats de la música.

grupo 1912
La setmana abans d’elles es diu setmana de festes, i en ella fan tot allò que és necessari, començant el dilluns a fer les casetes de la fira, amb fustes propietat dels festers, els quals arrepleguen el producte dels sitis, i amb ells atenen a les despeses que es fan; el dimecres fan castell a la plaça de l’església, amb la fusta que és també propietat dels festers. El majorals comencen divendres a ficar les banderetes de paper als carrers de la volta de la processó, de paret a paret, fent zig-zag.

festers esperant tiroteoEl dissapte no treballa ningú, llevant de les dònes, les quals batallen amb la pasta del pa socarrat. En punt de migdia voltegen les campanes, boten davant l’església 12 morterets ( que així diuen, en altres parts mascléts), i els dolçainers ixen de davant la casa consistorial tocant, i fan un passacarrer per tot el poble, seguint-los tots els xiquets.

A la vesprada, després de dinar, van molts a esperar les músiques forasteres que s´han llogat per a les festes; n´hi ha una per cada dues o tres filades. Els músics s’hostegen en casa dels festers. Al toc de l´Avemaria tornen les dolçaines a voltar el poble tocant.

En tota eixa setmana els xics s´alcen a les cinc del matí i s´ajunten per jugar en els carrerons de les casetes de la fira a vore quan arriben els firers; quan senten soroll de carro, abans, i hui de camió, acudixen en quadrilla cantant: fireeeros, pandeeeros, sí que son, no son, sí que son.
castell
A les set de la nit és l’arrancà de les músiques. Totes les que hi són s’ajunten a la plaça davant la Casa Ajuntament: la del poble, que és la música dels majorals, comença per tocar un passadoble i arranca cap avall, anant davant d’ella l’alcalde, regidors i convidats, i donen volta pel poble. Uns lluminers de petroli encesos els acompanyen. Doncs, i de la mateixa manera arranquen la del capità cristià, banderado cristià, capità moro i banderado moro. És un acte al qual acudix molta gent, per vore-ho.

A les deu voltegen les campanes: es reunixen totes les músiques a la mateixa plaça i d´allí tocant passadobles devallen a la del convent i es fa la revetla, tocant primer la del poble i seguint les demés per l’ordre que és dit. A la revetla va casi tot el poble i l’acaben devers la una del matí.

arribada a la plaça
Mentre uns estan a la revetla, els altres que són devots en l’església del Convent canten els gojos de la Mare de Déu de les Injúries.

Diumenge a les tres del matí es toca diana per despertar als festers. A l’Avemaria, vol de campanes, morterets i volta de dolçainers: es diu la despertà“.

De com foren aquelles primeres festes en sabem ben poc. Que hi hagueren quatre improvisades filaes: Tomassins i Chambergos o Capeta pel bàndol cristià i Llana i Macarels o Maleckarel pel moro, i un grup de dotze cavalls de cartró, si bé la presència de tots aquests es reduí a la seua participació vestits com a tal en la processó general.

Perquè no fou fins uns anys després, amb la creació formal de les primeres filaes de moros i cristians (Romans, Contrabandistes, Cids, Navarros i Capellans, pel bàndol cristià; i Llana, Judios i Granadinos, pel moro) i la instauració dels càrrecs de capitans i les figures del rodella i del carregador d’arcabús com acompanyants d’aquells (1861), amb la introducció de les ambaixades mora i cristiana, amb textos de Modesto Mora Picó, els quals encara es reciten (1862), i amb la construcció del castell de festes (1863), quan la festa prenia forma definitiva.


En l’actualitat duren quatre dies. Per la seua història, singularitat i esplendor esta festa està declarada d’interés turístic nacional des de 1985.

El dissabte al matí, a les dotze de mig dia, comencen amb “l´Arrancà”, que marca l’inici de les festes. Es a la Plaça d’Espanya, on es reunixen tots els festers i comencen una cercavila per tots els carrers del poble. En acabant de dinar, a les cinc de la vesprada, en l’acte de L’Ofrena es trasllada a la Mare de Déu de les Injúries, des de la seua capella a l’Església. A la vesprada té lloc la “Entrà Cristiana”, la desfilada de les tropes cristiana, encapçalada per l’ambaixador i banderer i culminada pel capità.

El diumenge al matí, és la desfilada infantil, on els més menuts mostren els seus arts i alegria. A la vesprada, és la “Entrà Mora”, desfilada de les tropes musulmanes, que igual que els cristians, van precedits pel banderer i ambaixador i tanca la desfilada el capità moro amb la seua cort.

El dilluns, al matí se celebra la missa de campanya, (a les portes de l’església) , després es du a terme el tradicional i únic “Ball Moro” (balls moros i cristians) del que no es coneix l’origen. En acabant de dinar comença el tiroteig, la guerra amb arcabussos que enfronta a moros i cristians per conquistar el castell, a continuació se celebra l’ambaixada mora. Per a acabar el dia se celebra la processó, on és portada la Mare de Déu de la Injúries pel nucli antic.

El dimarts, últim dia de festes, se celebren els mateixos actes que el dilluns. A diferència que té lloc a migdia  el tradicional i únic “Ball Cristià” (balls moros i cristians) del que no es coneix l’origen. l’ambaixada cristiana, on el ban de la creu recupera el castell i la vila. I finalment té lloc la processó final.

festa