La Virgen de la Injurias, patrona de Callosa d’en Sarrià

Callosa d’En Sàrria i els pobles d’esta comarca de la Marina passen a formar part del Regne de València en 1244 pel Tractat d’Almizra. El rei el senyor Jaume I va donar esta vila a un dels seus capitans, fundant una colònia cristiana.

En 1290 és senyor d’estes terres En Bernat de Sàrria, qui va erigir a Callosa una església, aclamant per patrona, segons una venerada tradició, a la Stma. Mare de Déu del Remei, imatge que el propi sobirà va regalar als fidels de Callosa.

Fa set segles la Callosa cristiana i la seua Patrona van nàixer juntes, per a no separar-se en la història. En l’altar major d’aquell primitiu temple va quedar durant més de tres segles la imatge de la Mare de Déu, sent el centre del culte i de la devoció dels callosinos, fins que en 1582 va sobrevindre l’agressió dels pirates algerians.

Al llarg del segle XVI van ser freqüents els atacs dels corsaris. Els sarraïns del país estaven en continu tracte amb els moros de “la mar”. Els moriscos de Callosa van enviar cartes Alger, proposant-li que vinguera amb àrabs i turcs contra la vila, prometent sumar-se a ells. Van arribar a l’Albir 22 galiotes per a llançar-se sobre Callosa.

VVirgen de las Injuriasan plantar el seu campament en els mateixos murs de la vila. El nombre d’atacants excedia en molt al dels cristians que se’ls havien d’oposar. Sorprenent-se estos per l’inesperat de l’atac i considerant-se inferiors en número, van optar per retirar-se, a poc a poc, a l’interior del castell.

Així va transcórrer algun temps, que els moros, sense enemic llavors que els fera front, van aprofitar per a assaltar, robar i saquejar tot el poble i l’església.

Entre tant, els cristians es van sentir enfortits amb l’auxili del Senyor i de la Mare de Déu i van intentar una eixida del castell cap al camp moro. Prompte es van imposar pel seu valor les armes cristianes, fins a posar en fuga als moros, que van buscar les seues embarcacions per a absentar-se d’estes costes.

Els cristians es van reunir apressats, per a dirigir-se a l’església i rendir tribut de gratitud a la Mare de Déu del Remei. Però van veure, plens d’estupor, que l’odi sarraí havia invadit també i desmantellat la mateixa casa de déu i la imatge de María no apareixia en el seu lloc. La van buscar i la van trobar en el lloc on els àrabs havien instal·lat el seu campament. Ja no era la Senyora del plàcid mirar i de semblant dolç i seré; allí quedava el seu bust destrossat, trencats els seus membres el cabet del Xiquet Jesús violentament separada del tronc.

Arreplegada amb tota veneració, i no podent-se col·locar en l’església, que havia quedat totalment destruïda, va ser traslladada a casa de la viuda del Capità Briones, esforçat cap dels cristians, que havia trobat gloriosa mort en la lluita contra els moros. Encara que prompte es va restaurar l’església, no van voler llavors renovar la imatge, ni portar-la al temple. Per inspirar-los major devoció varen venerar-la destrossada i en el domicili particular dels successors de qui va perdre la vida defenent heroicament al poble.

Allí va romandre durant 137 anys, fins que en 1721 va arribar a Callosa Fray Pablo de València, per a fundar un convent de Caputxins. Per una sèrie de circumstàncies que este insigne religiós, va vindre a alçar el convent a les portes de la població i sobre el mateix camp on es va trobar la imatge profanada, injuriada, de la Mare de Déu del Remei.

Assabentat de que es conservava tal imatge, la va demanar a la família que la guardava, i es va entregar perquè es col·locara en l’altar major de l’església del convent que s’estava alçant.Mare de deu

Fray Pablo la va enviar a València perquè fora restaurada per mossén Pedro Bas, el qual la va renovar completament i, coneixedor de la història que havia provocat la seua destrossa, li va posar palma de martiri en la seua mà dreta, tornant-la a Callosa amb el títol de “Mare de Déu de les Injúries”, per les moltes que va rebre per part dels moros i moriscos. Amb esta advocació es coneix i venera des de llavors.

En 1835 van eixir de Callosa els caputxins a conseqüència de l’exclaustració.

L’any 1855 el còlera morbo asiàtic causava estralls a Callosa. Esgotats tots els recursos de la medicina i pèrdues les esperances de salvació, el poble es recorda de Sa Mare i acudix a Ella, invocant la seua protecció en pública pregària. La història consigna el que succeïx: “Comptant-se aleshores tres-cents díhuit malalts de gravetat i molts sense esperança de vida, l’endemà van quedar curats dos-cents noranta, i els restants notablement aliviats…”

La gratitud del poble es va manifestar eixe mateix any, al proclamar la Mare de Déu de les Injúries Patrona principal de Callosa; i en 1858 el clero, autoritat i veïns prometen i s’obliguen a celebrar festa solemne, anual i perpètua en honor a la seua Patrona. La primera festa de la Mare de Déu té lloc en 1859. L’any següent, 1860, se celebra la primera festa amb “filaes de moros i cristians”. Al principi van ser dos “filaes” per ban: de la Llana y Macarels, moros; i Tomasins i Capeta, cristians. A partir d’estos anys van apareixent noves “filaes”, va augmentant el nombre de festers i se’ls dóna més realç i esplendor als festejos.Virgen de las Injurias2

A l’agost de 1936 la primitiva imatge de la Patrona va ser cremada, salvant-se de les flames el ramell de flors, que hui porta en la mà dreta com a símbol del seu doble martiri.

En 1939 un altre gran escultor valencià, el senyor Antonio Ponsoda, va fer l’actual bellíssima talla. A l’octubre de 1982, l’Ajuntament, en memorable i solemne sessió, la va anomenar alcaldessa Honorària perpètua de Callosa. L’any 1948 forma part del seguici d’imatges venerades de la verge que van acompanyar triomfalment per València a la Mare de Déu dels Desamparats. Allí, amb la seua Patrona, van estar les filadas de Moros i Cristians de Callosa.

El 10 d’octubre de 1954 és la data cima de la Coronació Pontifícia i Patronatge Canònic de la Mare de Déu de les Injúries, efemèrides que coincidix amb la celebració del VII centenari de la conquista de Callosa pel rei el senyor Jaume I i l’entrega que va fer a la vila de la primitiva imatge de la Mare de Déu del Remei.

En 2010, l’Associació de Moros i Cristians de Callosa d’en Sarrià, en la celebració del 150 aniversari de les festes, va adquirir un mantó amb els escuts de les filaes per a guarnir a la Mare de Déu en els actes de les festes celebrades en el seu honor.

manton

 

HIMNO VIRGEN DE LAS INJURIAS
Unidas nuestras voces,
borrar todos queremos
injurias que a Vos fueron
por labios pecadores
y tengan las palabras
aromas de las flores
que para nuestra Virgen
en el jardín nacieron
Remedios nos envías
Patrona bendecida,
y sois, Madre adorada,
ternura paz y amor,
el faro que, alumbrando
las sendas de la vida,
condúcenos al trono
de Dios Nuestro Señor.
Callosa d’En Sarriá,
bello pueblo alicantino,
con el amor más divino
a tus pies postrado está
Si un templo aqui consagró,
el rey don Jaime I,
el que es Hijo Verdadero,
el nombre de Madre os dió.
El pueblo que os adora,
los viejos ya vencidos,
los jóvenes que luchan,
los niños inocentes,
mostrándose contritos,
devotos y creyentes,
a festejaros llegan,
hemanos siempre unidos.
Con ellos van las hijas,
nacidas en Callosa,
y el Himno cantan juntos,
cual mística oración a Vos,
que sois la Reina del Cielo,
milagrosa y dueña noche y día,
de nuestro corazón.
¡Viva la Virgen de las Injurias!
¡De los Remedios Madre ejemplar!
¡Salve, Patrona siempre adorada!
¡Luz de Callosa d’En Sarriá!

 

Himne de la Mare de Déu de les Injúries cantat a l’entrada de la verge a l’església, amb la banda de música de Callosa d’en Sarrià, durant les festes de moros i cristians de 2009. Vídeo gravat per espaimedia.