El tiroteig

El tiroteig està present des dels inicis, concretament al 1861, quan es diu que els primers capitans: “Derrocharon sumas de pólvora y trajes, distinguiéndose los capitanes en hacer disparos, teniendo un escudero que les entregaba cargadas las armas; desaparecida esta costumbre solo usan la espada.” (Tomàs Guardiola, 1954). Aquest darrer costum encara es conserva entre banderers i capitans al mig de la plaça, però l’acte a patit una sèrie de transformacions.

A Callosa el tiroteig es representava avui en dia el dilluns i dimarts de festes, però al llarg del temps ha canviat. Des de 1892 i fins a 1931 es realitzava molt matí. Així mateix, el dilluns a partir de les 8 del matí es concentraven en la partida la Creu, i a partir de les 10 començava el tiroteig amb arcabussos fins a la Plaça. El dimarts es realitzava amb el mateix horari, però la concentració era a la Barceloneta. Des de 1932 fins a 1939 es realitza la mateixa combinació, però modificant l’horari a les 10 del matí. A partir de 1940 i fins a 1959 l’hora d’inici és a les 11 del matí. L’any 1960, coincidint amb el II Centenari de les Festes, es produeix una modificació en aquest acte.

Es realitza un tiroteig al matí a partir de les 12, un  i altre tiroteig a la vesprada a partir de les 4 i mitja, abans de les ambaixades. Així perdura fins a finals dels anys vuitanta, que se suprimeix el tiroteig de matí, i queda només el tiroteig de la vesprada. Acabant la dècada dels noranta, es produeix una altra variació: si abans tant el bàndol cristià com el moro es concentraven en el mateix lloc, ara, el dilluns els cristians es concentren a la Barceloneta i els moros en la Creu, i el dimarts al contrari.